Contacta amb nosaltres
Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88
Formulari de contacte
La secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones, Montserrat Ronchera.
Escrit per:
M.P.A. / Foto: Facundo Santana
Crear una taula de treball d’igualtat laboral per accelerar el desplegament de la Llei 6/22 per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes en l’àmbit empresarial. Aquesta és una de les línies d’acció del Pla estratègic que l’Institut Andorrà de les Dones s’ha fixat per als pròxims cinc anys. En concret, voldrien que aquesta taula es posés en marxa l’any vinent. Ho exposa la secretària general de l’Institut, Montserrat Ronchera.
En aquest sentit, manifesta que tot el que té a veure amb igualtat i treball ha de passar pel Consell Econòmic i Social, “un organisme que no es reuneix massa sovint i que quan ho fa té unes ordres del dia atapeïts”. D’aquí la creació d’aquesta taula de treball que es reuniria prèviament a les trobades del CES “per tocar temes de treball i de gènere” i presentaria la feina feta al CES que només l’hauria d’aprovar. D’aquesta manera, creuen que la perspectiva de gènere quedaria incorporada en tot el que tractés aquest organisme. Ronchera explica que la taula serà “un òrgan tècnic” en el qual participaran les persones i els òrgans implicats com ara el departament de Treball, la secretària de Polítiques d’Igualtat i els sindicats.
Programa quadriennal
L’Institut de les Dones també vol col·laborar amb la secretaria d’Igualtat en la redacció d’un programa quadriennal per a la igualtat efectiva i l’avaluació de la seva implementació. També en aquest cas, volen posar fil a l’agulla de cara al 2024. De fet, segons Ronchera, ja ho estan treballant i ha d’ajudar a desplegar la Llei. En relació amb això, remarca que ha de tenir repercussió de manera transversal en tots els àmbits (educatiu, laboral, sanitari...) i ha d’afectar tots els actors implicats, tant el vessant públic com privat.
Dintre encara de l’impuls de la igualtat en l’àmbit laboral i econòmic entre dones i homes, des de l’Institut vetllaran per la implantació de plans d’igualtat dins de les administracions i les empreses això com pel reglament sobre els protocols d’assetjament sexual i per raó de gènere.
Pressupost passat, “veurem com queda”
Si per aquest Govern, com per a l’anterior, la igualtat i promoure polítiques que d’igualtat és un tema prioritari, cal dedicar-hi recursos econòmics i humans. Ho té molt clar la secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones. “Nosaltres ja hem passat a Govern el nostre objectiu pressupostari, veurem com queda”, remarca Montserrat Ronchera. Ho exposa d’aquesta manera, donat que “la voluntat de Finances és reduir al màxim tot el que és la despesa”. Diu que aquest plantejament l’“entenem perfectament” perquè cal racionalitzar la inversió de l’Estat, però alhora insisteix que sense els recursos necessaris no es poden posar en marxa les polítiques d’igualtat.
La guia de llenguatge inclusiu es publicarà a mitjans de setembre
La guia pràctica de llenguatge inclusiu impulsada per l’Institut Andorrà de les Dones veurà la llum a mitjans d’aquest mes de setembre. De fet, ja està a la impremta. Així ho anuncia la seva secretària general, Montserrat Ronchera, que ja va tenir l’oportunitat de presentar l’índex en la visita del cap de Govern, Xavier Espot, el 5 de juny passat.
Ronchera explica que l’objectiu del document és que “a l’hora de fer publicacions, cartes, comunicacions, no hi hagi discriminació i que es visibilitzi en el llenguatge el que és la dona”. Segons exposa, ja se sap que hi ha unes normes gramaticals, però tot i així “també hi ha la possibilitat de visibilitzar les dones a dins del que és la comunicació i també de feminitzar el llenguatge”.
“Hem intentat que a la guia no només hi hagi una part en què s’expliqui la part teòrica, sinó que hi hagi uns exemples pràctics”, explica Ronchera. I la intenció és que el document estigui a l’abast de tothom. Per aquest motiu, remarca que “no es tracta en absolut d’un document elitista, al contrari”. El que volen és que, per exemple, una persona autònoma o que tingui una petita empresa i que hagi de fer una selecció d’una persona per treballar, sàpiga que hi ha una manera de redactar que serà més atractiva per a una treballadora que en el cas que no ho faci així.
Així doncs, la guia recull quin llenguatge pot anar bé tant a nivell de l’empresa, com de l’Administració. Però no només això, la secretària de l’Institut de les Dones posa en relleu que també recull els usos del llenguatge inclusiu a nivell familiar. També hi ha un altre apartat que fa referència al món de la comunicació, subratlla. En aquest cas, “hi ha una sèrie de recomanacions que semblen molt bàsiques i que normalment tots els periodistes han de tenir integrat, però que malauradament no sempre és així”. No tant a nivell de redacció, diu, sinó de titulars. A més, hi ha referències al col·lectiu LGTBIQ+, a la gent gran i a les persones amb discapacitat.
