Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Feijóo recomana a Puigdemont fer cas del Consell de la República

BarcelonaLes negociacions per la investidura espanyola estan aportant altes dosis d'innovació en els plantejaments dels principals partits polítics. Algú s'imaginava fa només uns mesos que el PSOE avalaria que es parlés català al Congrés o, encara més, l'amnistia per l'1-O? Algú pensava que el PP estaria disposat a dialogar amb Junts per investir Feijóo i que, fins i tot, es reuniria amb Puigdemont encara que fos de forma "indirecta"? Tot això ha passat en les últimes setmanes i aquest dimecres, el president popular ha afegit un altre gir discursiu fins ara impensable quan ha recomanat al líder de Junts que faci cas del que li diuen les bases del Consell de la República. "La participació va ser escassa, però el resultat contundent. Junts que sempre parla del dret a decidir, doncs això és una forma de decisió", ha respost quan se li ha preguntat per la consulta del Consell, en què els inscrits defensen bloquejar la investidura de Sánchez.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder

Inscriu-t’hi

Alberto Núñez Feijóo havia reconegut abans els contactes "indirectes" amb l'expresident Carles Puigdemont, i n'havia elogiat la sinceritat. "N’hi ha d’altres que menteixen molt. El senyor Puigdemont tothom sap què demana", ha assegurat Feijóo en un acte a Barcelona aquest dimecres. El dirigent popular ha puntualitzat que Junts va "voler parlar" amb el PP de cara a la investidura, uns contactes que van aixecar polseguera al PP català i que va criticar el seu president, Alejandro Fernández, que ha acompanyat Feijóo a l'inici de l’acte, però ha marxat poc després per assistir a la sessió de control al Parlament, segons fonts populars.

Segons el líder del PP, Junts els va posar tres condicions per tal de negociar un pacte a la Mesa del Congrés (que, finalment, van acabar tancant amb el PSOE): el català a l’Eurocambra, al Congrés, i l’amnistia. "I vam dir-los que no, perquè no volíem enganyar Junts, que nosaltres no ho podríem fer. I em vaig quedar sense ser president del govern". Un discurs que recorda el de la seva investidura fallida, en què obvia que, en cas d'optar per l'amnistia, hauria estat Vox qui no hauria votat a favor seu. ERC, en canvi, va tancar la porta a qualsevol contacte. No obstant això, Feijóo ha explicat que el portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, va acostar-se al seu escó a felicitar-lo pel seu discurs en el debat d’investidura.

Esborrar línies vermelles

Mentre el PP es manté fidel als seus compromisos, ha argumentat Feijóo, Pedro Sánchez ha "esborrat" les seves línies vermelles. Accepta l'amnistia no per la "convivència", com repeteixen els dirigents socialistes, sinó per "conveniència". "Catalunya necessita una revolució de la veritat", ha dit el popular, que ha demanat desterrar la mentida de la política i ha acusat el PSOE d’haver-la convertit en la seva estratègia de capçalera. "L’amnistia no és una reconciliació, és una transacció política", ha reblat.

Ho ha fet, precisament, davant de l’expresident de la Generalitat José Montilla (PSC), a qui ha agraït l’assistència a l’acte tot i les seves "diferències". Feijóo ha fet una crida als votants del PSC però també als de Junts, que veu més a prop dels plantejaments econòmics del PP que dels del PSOE i, en concret, de les mesures que inclou el pacte amb Sumar. Segons el líder popular, però, sense els independentistes aquest pacte és paper mullat i "pirotècnia". També ho serà sense Podem, ha afegit, si no hi tanquen un acord per evitar que esclati una "crisi" amb aquest espai polític durant la legislatura.

En front de les propostes de PSOE i Sumar, Feijóo ha apostat per rebaixes fiscals, polítiques contra les ocupacions i per rebaixar les llistes d’espera en sanitat, millorar l’educació i promoure inversions. Ha inclòs en el paquet una menció a Rodalies, cavall de batalla d’ERC en la negociació i una de les reivindicacions del Govern. Sobre Catalunya, ha mantingut que és una "nacionalitat històrica", en ple debat sobre el reconeixement d'un possible nou estatus en el marc de les negociacions d'investidura.