Una particular ha presentat una denúncia davant l’Agència Catalana de Consum contra un establiment de restauració de la Seu d’Urgell per incompliment de la llei en relació a la retolació del local, que segons estableix la llei ha d’estar escrit, com a mínim, en llengua catalana.
L’establiment, anomenat ‘Taj Mahal’, està ubicat a l’avinguda de Pau Claris i s’ha obert ara fa pocs mesos, en un immoble on anteriorment ja hi havia hagut un altre restaurant, que sí que complia amb aquest requisit. La retolació del nou negoci, i la resta d’informacions de la façana, són només en castellà. Tanmateix, la denunciant ha exposat que a pocs metres hi ha un altre establiment, igualment de menjar, que també comet aquest incompliment. L’autora de la denúncia, que dona a conèixer casos semblants a altres poblacions d’arreu de Catalunya, matisa que són els únics negocis de la Seu d’Urgell on ha detectat aquesta manca de retolació en català.
La queixa tramesa a l’Agència Catalana s’ha fet per un presumpte incompliment de l’article 128.1 de la Llei de Codi de Consum de Catalunya. Aquest article estableix els “drets lingüístics de les persones consumidores”, que les empreses establertes a Catalunya tenen l’obligació de complir, i entre altres punts indica que els consumidors, en llurs relacions de consum, “tenen dret a rebre en català: les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin”.
En la mateixa línia, les empreses tenen el deure de facilitar en català, si els clients ho demanen, “les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord Llei 22/2010 77 amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat”.
Finalment, s’inclou en aquest dret a rebre informació en llengua catalana “els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes”. L’article hi afegeix que “la Generalitat ha de vetllar pel foment en les relacions de consum de l’ús de la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, dins de l’àmbit territorial de l’Aran, on és llengua pròpia”.
La denúncia, feta inicialment a través de les xarxes socials i després formalitzada davant l’Agència de Consum, ha tingut força ressò i altres usuaris han aprofitat per a denunciar la permissivitat creixent de les administracions públiques, i especialment de la Generalitat com a responsable de la matèria, cap a aquesta vulneració de la llei, en contrast amb d’altres incompliments legals en què s’actua amb més diligència a l’hora d’imposar sancions. En aquest sentit, alguns dels usuaris exposen que actualment hi ha ciutats més grans amb desenes de comerços que no fan servir el català ni en la retolació ni en l’atenció al client. Un d’ells hi afegeix que a la capital catalana, Barcelona, l’incompliment fins i tot ja s’ha convertit en el que defineix com una “nova normalitat”.
