Harmònium nou per començar

No s’ho han demanat mai, com és que el Santuari de Meritxell –basílica des del 2014, recordin– no disposa d’un orgue de tubs a l’altura del monument religiós i nacional que és? Diu mossèn Ramon que quan l’arquitecte Ricardo Bofill va projectar el temple que havia de substituir el que es va cremar la matinada del 9 de setembre del 1972 ja se li va plantejar l’oportunitat d’instal·lar-hi un gran orgue, però que la idea es va acabar descartant per les difícils condicions climàtiques que hauria de suportar. Així que es va optar per equipar el santuari amb un molt més modest harmònium, un teclat sense tubs però suficient per acompanyar els serveis religiosos. L’últim, un humil Domus, va estar operatiu fins ara fa un any i mig, i diuen les males llengües que va caure per culpa d’uns ratolins que es van cruspir els cables dels pedals. A Meritxell, el temple de les goteres, tot és possible.
El cas és que des d’aleshores no hi havia orgue al santuari. Fins al juny passat, que amb motiu del 60è aniversari de l’ordenació de mossèn Ramon s’hi va estrenar el nou Johannus que en endavant il·luminarà (és un dir) Meritxell. De fet, allò va ser pròpiament una estrena oficiosa. L’oficial, la de veritat, tindrà òbviament lloc divendres a la missa reglamentària del dia de la patrona. En el moment de l’ofertori Jordi Alcobé –que és l’organista titular de Sant Serni de Canillo– interpretarà un Te Deum. Es tracta d’il·lustrar musicalment el regal, que, diu mossèn Ramon, AINA li fa a la Mare de Déu, i que no és altre que el nou orgue. Hi ha encara una tercera cita pendent, el bateig de l’orgue, que serà el 22 d’octubre, quan es complirà exactament el 150è aniversari de la declaració de la Verge com a patrona de les Valls d’Andorra –en realitat va ser el 24 d’octubre del 1873, però cau en dimarts. 
El nou Johannus de Meritxell és un instrument nou de trinca que s’ha construït ad hoc per al santuari canillenc i que ha costat 25.000 euros aportats per AINA, diu mossèn Ramon. Es tracta d’un instrument de dos teclats i pedaler, de bones prestacions i molt adequat per a Meritxell, diu Alcobé, i que en realitat ha arribat a Canillo per recomanació de Catherine Metayer, que ha sigut el cervell a l’ombra d’aquesta operació. Amb un sol defecte: que no té tubs. I no es deixin enganyar per la desena que exhibeix al frontal, just a sobre del teclat. Són ornamentació estricta sense cap funció musical. Així que en realitat estem on estàvem amb el Domus de fa un any i mig. Un harmònium suficient per a la litúrgia però que no es pot comparar amb els tres orgues de tubs que tenim al país: el barroc de Sant Pere Màrtir, a Escaldes (1987), el neoclàssic de Sant Esteve, a la capital (1991), i l’ibèric de Sant Iscle, a la Massana (2007). Vaja, que no dona per a integrar-se al festival internacional d’Amics dels Orgues.

Però això, augura Alcobé, és només el començament: hi ha en marxa un projecte per dotar Meritxell de l’instrument de tubs “que mereix”. Se li fa la boca aigua i parla de l’orgue Blancafort inaugurat el 2010 a Montserrat, del que aquest mateix orguener català va projectar per a l’Auditori de Tenerife, i també de l’instrument de llum –de llum, sí– construït el 2011 per Dominique Thoms per a la catedral de Mònaco: “Els orgues contemporanis donen molt de joc. Per què no imaginar-ne un així per a Meritxell?”