Català al Congrés? L'oferta de Yolanda Díaz per negociar amb l'independentisme

3 min

MadridEl Congrés ha tancat la porta més d'una vegada al fet que es pugui parlar català, gallec o euskera. L'última, el juny de l'any passat, quan els grups independentistes, al costat d'Unides Podem, van entrar la mateixa proposta que l'any 2011, que proposava modificar el reglament perquè s'hi poguessin utilitzar aquestes tres llengües. El ple de la cambra baixa ho va rebutjar amb el vot del PSOE –i el de la triple dreta–, que va defensar que ja es podia parlar en català al Senat. Ara, just quan comencen les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, la líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha rescatat aquesta proposta per intentar acostar posicions amb l'independentisme. Ara bé, primer haurà de convèncer el seu soci de govern, el PSOE. ¿Que es pogués parlar en català al Congrés serviria per desencallar la investidura? Ni de bon tros. A banda de l'amnistia i l'autodeterminació, l'independentisme reclama que l'Estat es comprometi amb l'impuls i la protecció íntegra de la llengua catalana, és a dir, va més enllà i apunta a àmbits com l'escola o l'administració pública.

Díaz vol posar aquesta proposta sobre la taula de cara a l'inici de la legislatura i, de fet, considera que suposaria començar amb bon peu la negociació per configurar la mesa del Congrés, que s'ha de constituir el 17 d'agost. "De cara a la conformació de la mesa, seria un element important", ha dit en una entrevista a TVE. És des d'allà on ha anunciat la seva intenció de tornar a posar sobre la taula la modificació de l'article 6 del reglament del Congrés perquè es pugui utilitzar el català, el gallec i l'euskera a la cambra baixa. Fins ara, tots els diputats que havien intentat utilitzar aquestes tres llengües per fer les seves intervencions havien estat tallats pels presidents de la cambra. Precisament, en aquesta legislatura que deixem enrere, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va prendre l'ús de la paraula als diputats que van intervenir en català, gallec o euskera durant el debat per la reforma del reglament per permetre l'ús de les llengües oficials a la cambra baixa.

"És un avenç cap a un país plural i divers", ha defensat Díaz. La líder de Sumar ha recordat que aquesta qüestió ja l'havien defensat en campanya, tot i que en el programa electoral de Sumar simplement s'explicita "la promoció i ús" de la "pluralitat lingüística" que s'hauria "d'estendre al conjunt d'Espanya i les seves institucions, així com en el marc de la Unió Europea". Sí que és cert que Díaz ha defensat poder parlar en qualsevol de les llengües cooficials de l'Estat a les institucions i l'administració.

La llengua catalana al Senat

¿El català es podria fer servir en tota l'activitat parlamentària del Congrés? No ho ha concretat Díaz. De fet, fonts de Sumar es limiten a dir que amb la reforma del reglament de la cambra baixa s'hauria de "garantir" que els diputats es puguin "expressar en els idiomes oficials de les seves comunitats autònomes d'origen". "El reglament ha de preveure la interpretació simultània d'aquests idiomes", afegeixen, sense explicitar en quins casos es podrien fer servir.

Sí que posen d'exemple l'ús d'aquestes llengües al Senat, com un primer pas. A la cambra alta, el català només es pot fer servir en els debats de mocions, en la comissió de comunitats autònomes i també per entrar escrits a registre. Ara bé, Junts va presentar fa dos anys una nova proposta per ampliar aquests usos i que es pogués parlar en català "en tota l'activitat parlamentària". Una proposta encallada des de llavors, que ha acabat decaient amb el final de legislatura, tot i que era una qüestió acordada a la taula de diàleg entre els governs català i espanyol.

Junts i ERC portaven al seu programa electoral demanar al Congrés que es pogués parlar en català. Però les seves reivindicacions anaven més enllà i implicaven blindar el model d'escola catalana, i també que el català continués sent un requisit per accedir o ser atès a l'administració pública. De fet, la prova que permetre parlar en català al Congrés no serà ni de bon tros suficient per acostar posicions amb l'independentisme és el tuit que ha fet aquest dimecres l'expresident Carles Puigdemont: "Van deconstruint consensos socials i polítics per mer supremacisme lingüístic, i encara demanen que els continuïn estenent xecs en blanc perquè «cal aturar la dreta». Ens poden explicar què han fet tots aquests anys per aturar la dreta judicial?", s'ha preguntat sobre la decisió del TSJC d'obligar una altra escola, en aquest cas a Girona, a fer més hores en castellà.