Andorra
This article was added by the user . TheWorldNews is not responsible for the content of the platform.

Acord de mínims dels Vint-i-set sobre les quotes d'acollida de migrants

UE

Els estats membres renuncien a establir una quota de repartiment de l'acollida de migrants fins i tot en situacions de crisi

3 min

Marlaska al Consell de la UE d'aquest dijous.

Brussel·lesAlemanya ha canviat de posició i finalment ha fet decantar la balança: els Vint-i-set han arribat a un acord polític amb majoria qualificada sobre el pacte migratori i ja estan en disposició de començar-lo a negociar amb el Parlament Europeu. A Berlín li preocupava el reglament que marca quins són els criteris per avaluar si un estat membre viu una crisi migratòria i, per tant, quines mesures excepcionals s'han d'activar. En aquest sentit, Alemanya demanat endurir les condicions per determinar quan un país està rebent massa nouvinguts de manera excessiva i incontrolada. "He de donar les gràcies a les mesures addicionals que s'han afegit", ha agraït la ministra alemanya d'Interior, Nancy Faeser.

El govern germànic vol mirar d'evitar els anomenats atacs híbrids d'alguns països europeus, que utilitzen els migrants com a arma llancívola. És a dir, el xantatge i la instrumentalització política que exerceixen alguns estats membres, com ha fet en més d'una ocasió Hongria o Polònia, quan de cop i volta opten per afavorir el pas multitudinari d'immigrants a altres països de la UE. De fet, la ministre alemanya d'Afers Exteriors, la verda Annalena Baerbock, diumenge passat ja va advertir que el seu executiu no donaria suport a un acord que pogués "incentivar" l'enviament d'immigrants a Alemanya.

En la mateixa línia, la ministra de l'Interior, ha criticat a l'entrada del Consell de la UE d'aquest dijous a Brussel·les que aquesta actitud d'alguns estats sol ser "l'excusa per reduir els estàndards" de respecte als drets humans i ha demanat incloure al reglament que, abans d'aplicar les mesures excepcionals de crisi migratòria i de solidaritat de la UE, el país afectat hagi "d'esgotar tots els seus recursos". A més, ha proposat que el mateix estat membre no pugui decidir si es troba en crisi migratòria, sinó que ho hagin de determinar per una majoria qualificada els Vint-i-set.

Ara bé, inclús en les situacions de crisi, els estats membres han renunciat a establir quotes de repartiment d'immigrants entre els estats membres, una mesura que reclamaven alguns dels països més tensats, com Itàlia, Espanya o Grècia. D'aquesta manera, les reubicacions d'immigrants i l'acollida d'aquests nouvinguts serà voluntària per part dels estats membres i podran optar per fer contribucions financeres als socis europeus que en rebin més.

El plantejament alemany al Consell de la UE arriba en plena crisi diplomàtica entre Berlín i Varsòvia per, precisament, l'arribada massiva d'immigrants a Alemanya a través de Polònia. El mateix canceller alemany, Olaf Scholz, ha acusat el govern polonès d'estar implicat en l'escàndol de corrupció en què suposadament diplomàtics polonesos han entregat il·legalment fins a 350.000 visats vàlids per arreu de la UE.

De fet, aquest dimecres l'executiu germànic, que ha apujat el to antiimmigració durant els últims dies, ha anunciat que augmentaria els controls aleatoris a la frontera amb Polònia i República Txeca a cotxes sospitosos de traficar i transportar de manera il·legal immigrants cap al seu país. Al seu torn, Polònia també ha anunciat que reforçarà els controls migratoris a les zones contigües amb Eslovàquia i República Txeca, i estudia fer-ho amb Alemanya.

Els acords polèmics amb països tercers

Una altra de les qüestions que ha centrat el Consell de la UE d'aquest dijous són els acords de la Comissió Europea amb països tercers perquè, a canvi de diners, frenin les rutes migratòries cap a Europa. Concretament, alguns estats membres han mostrat la seva "incomoditat" amb l'acord que l'executiu comunitari liderat per Ursula von der Leyen va arribar de forma unilateral amb Tunísia, que rebrà un finançament de 1.000 milions d'euros de la UE.