BarcelonaEls caps d'estat i de govern que han arribat aquest divendres a l'Índia s'hi han trobat flamants carreteres noves, majestuoses instal·lacions d'art i llargues tanques de ciment amb missatges de benvinguda de colors llampants. Narendra Modi està decidit a fer que la cimera del G-20 sigui un èxit i a aconseguir que els seus convidats s'enduguin una imatge de l'Índia com una superpotència mundial. El que no veuran els líders de les principals potències econòmiques del món seran els suburbis de barraques que s'amaguen darrere d'aquelles tanques o els que han desaparegut sota els buldòzers enviats per les autoritats índies.
ALEMANYA
Canceller
Olaf Scholz
ÍNDIA
Primer ministre
Narendra Modi
CANADÀ
Primer ministre
Justin Trudeau
SUD-ÀFRICA
President
Cyril Ramaphosa
ESTATS UNITS
President
Joe Biden
BRASIL
President
Luiz Inácio
Lula da Silva
FRANÇA
President
Emmanuel Macron
ITÀLIA
Primera ministra
Giorgia Meloni
XINA
President
Xi Jinping
Font: Elaboració pròpia / Gràfic: Elia Kelly
JAPÓ
Primer ministre
Fumio Kishida
RÚSSIA
President
Vladímir Putin
MÈXIC
President
Andrés Manuel
López Obrador
REGNE UNIT
Primer ministre
Rishi Sunak
El conjunt de membres representa
60%
de la població mundial
UNIÓ EUROPEA
Presidenta de la
Comissió Europea
Ursula von der Leyen
i president del
Consell Europeu
Charles Michel
COREA DEL SUD
President
Yoon Suk-yeol
TURQUIA
President Recep
Tayyip Erdoğan
ARGENTINA
President
Alberto Fernández
INDONÈSIA
President
Joko Widodo
AUSTRÀLIA
Primer ministre
Anthony Albanese
ARÀBIA SAUDITA
Rei Salman bin
Abdulaziz al-Saud
ALEMANYA
Canceller
Olaf Scholz
CANADÀ
Primer ministre
Justin Trudeau
ÍNDIA
Primer ministre
Narendra Modi
SUD-ÀFRICA
President
Cyril Ramaphosa
ESTATS UNITS
President
Joe Biden
BRASIL
President
Luiz Inácio
Lula da Silva
FRANÇA
President
Emmanuel Macron
ITÀLIA
Primera ministra
Giorgia Meloni
XINA
President
Xi Jinping
Font: Elaboració pròpia / Gràfic: Elia Kelly
JAPÓ
Primer ministre
Fumio Kishida
RÚSSIA
President
Vladímir Putin
MÈXIC
President
Andrés Manuel
López Obrador
REGNE UNIT
Primer ministre
Rishi Sunak
El conjunt de membres representa
60%
de la població mundial
UNIÓ EUROPEA
Presidenta de la
Comissió Europea
Ursula von der Leyen
i president del
Consell Europeu
Charles Michel
COREA DEL SUD
President
Yoon Suk-yeol
TURQUIA
President Recep
Tayyip Erdoğan
ARGENTINA
President
Alberto Fernández
AUSTRÀLIA
Primer ministre
Anthony Albanese
INDONÈSIA
President
Joko Widodo
ARÀBIA SAUDITA
Rei Salman bin
Abdulaziz al-Saud
CANADÀ
Primer ministre
Justin Trudeau
ALEMANYA
Canceller
Olaf Scholz
ESTATS UNITS
President
Joe Biden
JAPÓ
Primer ministre
Fumio Kishida
ITÀLIA
Primera ministra
Giorgia Meloni
REGNE UNIT
Primer ministre
Rishi Sunak
UNIÓ EUROPEA
Presidenta de la Comissió Europea
Ursula von der Leyen
i president del Consell Europeu
Charles Michel
ARGENTINA
President
Alberto Fernández
AUSTRÀLIA
Primer ministre
Anthony Albanese
ARÀBIA SAUDITA
Rei Salman bin
Abdulaziz al-Saud
INDONÈSIA
President
Joko Widodo
MÈXIC
President
Andrés Manuel
López Obrador
TURQUIA
President Recep
Tayyip Erdoğan
COREA DEL SUD
President
Yoon Suk-yeol
RÚSSIA
President
Vladímir Putin
XINA
President
Xi Jinping
BRASIL
President
Luiz Inácio
Lula da Silva
SUD-ÀFRICA
President
Cyril Ramaphosa
ÍNDIA
Primer ministre
Narendra Modi
El conjunt de membres representa
60%
de la població mundial
Font: Elaboració pròpia / Gràfic: Elia Kelly
CANADÀ
Primer ministre
Justin Trudeau
ALEMANYA
Canceller
Olaf Scholz
ESTATS UNITS
President
Joe Biden
ITÀLIA
Primera ministra
Giorgia Meloni
JAPÓ
Primer ministre
Fumio Kishida
REGNE UNIT
Primer ministre
Rishi Sunak
Presidenta de la
Comissió Europea
Ursula von der Leyen
President del
Consell Europeu
Charles Michel
AUSTRÀLIA
Primer ministre
Anthony Albanese
ARGENTINA
President
Alberto Fernández
ARÀBIA SAUDITA
Rei Salman bin
Abdulaziz al-Saud
INDONÈSIA
President
Joko Widodo
MÈXIC
President
Andrés Manuel
López Obrador
TURQUIA
President Recep
Tayyip Erdoğan
RÚSSIA
President
Vladímir Putin
COREA DEL SUD
President
Yoon Suk-yeol
BRASIL
President Luiz Inácio
Lula da Silva
XINA
President
Xi Jinping
ÍNDIA
Primer ministre
Narendra Modi
SUD-ÀFRICA
President
Cyril Ramaphosa
El conjunt de membres representa
60%
de la població mundial
Font: Elaboració pròpia / Gràfic: Elia Kelly
Països convidats
NIGÈRIA
President Bola
Ahmed Tinubu
ESPANYA
President
Pedro Sánchez
EGIPTE
President
Abdel Fattah al-Sisi
OMAN
Sultà Haitham
bin Tarik al-Said
bangladesh
Primera ministra
Sheikh Hasina
EMIRATS ÀRABS UNITS
President
Sheikh Mohamed
bin Zayed al-Nahyan
PAÏSOS BAIXOS
Primer ministre
Mark Rutte
SINGAPUR
Primer ministre
Lee Hsien Loong
MAURICI
Primer ministre
Pravind Kumar Jugnauth
NIGÈRIA
President Bola
Ahmed Tinubu
ESPANYA
President
Pedro Sánchez
EGIPTE
President
Abdel Fattah al-Sisi
SINGAPUR
Primer ministre
Lee Hsien Loong
EMIRATS
ÀRABS UNITS
President
Sheikh Mohamed
bin Zayed al-Nahyan
OMAN
Sultà Haitham
bin Tarik al-Said
PAÏSOS BAIXOS
Primer ministre
Mark Rutte
bangladesh
Primera ministra
Sheikh Hasina
MAURICI
Primer ministre
Pravind Kumar
Jugnauth
NIGÈRIA
President Bola
Ahmed Tinubu
ESPANYA
President
Pedro Sánchez
EGIPTE
President
Abdel Fattah al-Sisi
SINGAPUR
Primer ministre
Lee Hsien Loong
EMIRATS
ÀRABS UNITS
President
Sheikh Mohamed
bin Zayed al-Nahyan
OMAN
Sultà Haitham
bin Tarik al-Said
PAÏSOS BAIXOS
Primer ministre
Mark Rutte
bangladesh
Primera ministra
Sheikh Hasina
MAURICI
Primer ministre
Pravind Kumar
Jugnauth
Entre abril i juliol s'han dut a terme almenys 49 demolicions en barris de barraques al voltant de Nova Delhi, com el que al maig va tirar a terra el Janta Camp, un suburbi pobre a només 500 metres de l'espai on tindrà lloc la cimera del G-20. Són xifres del govern indi, que les desvincula de la cimera i assegura que es tracta de desmantellaments de colònies il·legals. Però alguns dels residents expulsats hi vivien des de fa més de 13 anys, i tant ells com les organitzacions humanitàries hi veuen un objectiu clar: embellir la ciutat amagant la pobresa extrema de l'Índia davant dels ulls dels convidats il·lustres. El defensor dels drets humans Harsh Mander ha xifrat en prop de 300.000 "les persones que han estat desplaçades per la força de les seves llars".
El que ja és el país més poblat del món, després de superar la Xina fa tot just uns mesos, acull per primer cop una cimera del G-20 i el govern del populista Modi pretén treure tot el rèdit polític possible. Però el context internacional no li ho posa fàcil. La guerra d'Ucraïna manté encara dividits els membres del club i amenaçava de ser el punt que fes descarrillar l'acord final. Però en el primer dia de cimera, Modi ha anunciat finalment que s'havia arribat finalment a un consens que permetria emetre una declaració final conjunta.
Aquest G-20, però, està marcat per dues grans absències, la del president rus, Vladímir Putin, amb una ordre de detenció per crims de guerra per al Tribunal Penal internacional (tampoc no ha assistit a les últimes dues trobades), i la del president de la Xina, Xi Jinping.
La guerra d'Ucraïna, element de divisió
La menció d'Ucraïna era el principal motiu de bloqueig en la declaració final, però aquest dissabte s'ha aconseguit desencallar. "Tots els estats han d'abstenir-se d'amenaçar o utilitzar la força per buscar l'adquisició territorial contra la integritat territorial i la sobirania o la independència política de qualsevol estat", diu el text acordat sobre la guerra d'Ucraïna, i també qualifica d'"inadmisible" l'"ús o l'amenaça de l'ús d'armes nuclears".
"L'era d'avui no ha de ser de guerra", diu el text, que advoca pel diàleg i per actuacions d'acord amb "la carta de l'ONU", tot i que admet que "hi ha diferents veus i valoracions respecte de la sitiuació" a Ucraïna entre els membres del club. Països com França reclamaven, de fet, que la declaració inclogui una condemna a la invasió russa d'Ucraïna. Però ni Rússia, representada a l'Índia pel seu ministre d'Exteriors, Sergei Lavrov, ni la mateixa Xina, no ho acceptaven.
"L'Índia no té gens d'interès en sortir d'aquest paper ambivalent que ha jugat fins ara", apunta l'analista sobre Àsia del Cidob Inés Arco. Al cap i a la fi, afegeix l'experta, aquesta és una posició que també el distingeix com a portaveu dels països del Sud Global que veuen aquest com un conflicte aliè que els està afectant econòmicament.
L'absència de Xi Jinping
El govern indi ha volgut treure ferro a l'absència de Xi Jinping i remarca que "no és un fet inusual" (el president xinès ja va faltar el 2021 a la cimera de Roma). El govern xinès no ha donat una explicació oficial i s'ha limitat a dir que hi assistirà el primer ministre, Li Qiang, en el seu lloc. "Una de les raons per les quals es creu que la Xina no hi va és perquè en el seu nou mapa oficial, publicat la setmana passada, Pequín inclou com a propis dos territoris en la frontera amb l'Índia" que estan en disputa des de fa molt de temps, explica l'especialista en Àsia de la Universitat Blanquerna Irene Martínez.
![Una altra pancarta que anuncia el G-20 als carrers de Nova Delhi.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5265 3505"%3E%3C/svg%3E)
Les relacions entre les dues potències emergents han estat molt tibants des que el 2020 un enfrontament en aquestes regions en disputa a l'Himàlaia van acabar amb la mort de 20 soldats indis. Però el nou mapa de la Xina també s'autoassigna totes les illes en disputa al mar del Sud de la Xina, i això ha indignat altres estats presents a la trobada, com Indonèsia, i molts dels que van assistir aquesta setmana a la cimera de l'associació de països del sud-est asiàtic ASEAN. "A Xi Jinping no li agradaria que es pogués veure en alguna foto com es queda aïllat o com algú se li enfronta i prefereix no anar-hi", diu Martínez. L'analista descarta que l'absència respongui a cap mena de solidaritat amb Putin. Sobretot és una forma de negar-li a Modi un gran èxit com a amfitrió d'un club, el G-20, que la Xina "ja no veu com una prioritat" per a la seva política exterior.
Unió Africana, un triomf per a Modi
Un dels acords que sortirà també de la cimera és la integració de la Unió Africana com a membre del G-20, al mateix nivell que ho és ara la Unió Europea. És una proposta de Modi que precisament s'inscriu en la seva voluntat d'erigir-se en líder de l'anomenat Sud Global. Per això Martínez ho interpreta com "un gol" que el líder indi li marca a Xi Jinping. Aquest moviment és una nova mostra de la importància que tant l'Índia com la Xina donen a la seva capacitat d'influència en el continent africà.
Aquest matí de dissabte, una abraçada entre Modi i el president de la UA, Azali Assoumani, segellava l'acord, tot just abans que s'incorporés un nou lloc a la taula de reunions per fer-hi seure el nou membre. La UA era ja una de les organitzacions multilaterals regionals associades al G-20, que -sense ella- engloba el 85% del PIB mundial i el 60% de la població mundial.
Dificultats d'acord en lluita climàtica
Un altre dels esculls en la declaració final era la referència als combustibles fòssils. Del G-20 n'havia de sortir una crida contundent de cara a la propera cimera contra el canvi climàtic de l'ONU, la COP28, que se celebra a Dubai al desembre. Però la pressió d'alguns participants, com l'Aràbia Saudita, ha aigualit molt les crides a abandonar els combustibles fòssils que sortien en els primers esborranys de declaració conjunta. El text final només crida a "reduir gradualment el carbó no reduït d'acord amb les circumstàncies nacionals", en referència al carbó que no utilitza captura de carboni en el seu procès de producció. No es parla de tots els combustibles fòssils ni d'eliminar, sinó només "reduir".
L'acord també "anima a triplicar la capacitat d'energia renovable global" abans del 2030 també "d'acord amb les circumstàncies nacionals de cada estat. Un llenguatge clarament poc ambiciós i gens aliniat amb el que demana la ciència. L'Índia també ha defensat sempre el seu dret a desenvolupar-se econòmicament sense renunciar a les mateixes fonts d'energia que han fet rics els països occidentals, apunta Arco. En aquest sentit, el text final també reclama "finançament de baix cost per ajudar els països en vies de desenvolupament" la transició energètica i apunta "la necessitat de 5,8-5,9 bilions de dòlars" per aquests països abans del 2030.
Reforma financera i altres qüestions
En general, l'agenda que ha marcat l'amfitrió Modi per a aquesta cimera va molt en la línia de defensar els interessos del Sud Global, amb l'ajuda humanitària i els problemes de seguretat alimentària com a temes destacats. En la part del text referent a Ucraïna, es fa una crida tant a Kíiv com a Moscou "assegurar lluiraments de gra immediats i sense obstacles, material alimentari i fertilitzants".
Un altre dels punts clau que s'hi debat és la reforma del sistema financer global, en especial el Banc Mundial, amb la qüestió del deute dels països en vies de desenvolupament sobre la taula. "Protegirem els vulnerables, mitjançant la promoció del creixement equitatiu i la millora de l'estabilitat macroeconòmica i financera", diu el text final. També emplaça governs i bancs centrals a posar en marxa un "full de ruta" per tractar de regular l'impacte de les criptomonedes.
